Ja comença a acurtar el dia, personalment no m'agrada massa aquesta època, però enguany, no se ben bé perquè, l'encare amb optimisme i abnegació. Que fer amb aquests dies tan curts, amb el fred que es deixa notar cada dia més? Llibres, música, bloc de dibuix, ordinador i màgia potàgia... Així que potser em podreu llegir més sovint...

CAP DE SETMANA BOLETAIRE A ANDRATX.

Efectivament, enguany no he pogut anar a la festa per la independència a València, per poca disposició d'efectiu, i em vaig quedar a Mallorca... Així que agafàrem uns quants amics i anàrem a un refugi per la zona d'Andratx. Paisatge brutal, una llar de foc per fer torrada, un poc de vi i musiqueta...
Al matí següent férem una volta, passejant prop de la zona i collírem alguns bolets: esclatasangs o rovellons, mollerons i uns marrons que finalment he refusat perque la identificació era un poc comfosa, tot i que pareixien una espècie de cualbres...
Crec que aquest era el millor homenatge al meu país que em podia permetre. Per a les que us curreu la festa avui en dia, ànims i cap a endavant!

Aquest cap de setmana anirem a caçar bolets per Mallorca. Les recents pluges fan que el temps siga ideal per trobar-ne. La setmana passada, ja trobàrem, gràcies al llibre Caçadors de Bolets, del programa de TV3, uns de comestibles. En concret Mollerons, Pebrassos i Rússules... Els menjàrem per sopar no sense algun que altre recel. Però eren molt bons. Potser no tan preuats com els Rovellons, els Ceps o d'altres... Mentre que a Mallorca o al País Valencià només es busquen aquests, en Catalunya la varietat de bolets que es cacen és molt major, i són pràcticament els mateixos que es poden trobar per ací. Es diu que un caçador de bolets no revela mai on ha agafat els bolets, però com jo no ho sóc, admetré que els agafàrem per Banyalbufar.
Que bonic és Banyalbufar...

Els 3 Adolfs.

Aquests dies he tingut l'ocasió de gaudir, gràcies al prèstec d'un company de feina ( de vegades la gent té l'inusual habilitat de sorprendre'ns ), d'un còmic del mestre Osamu Tezuka. Malgrat ser el màxim impulsor del còmic al Japó, i responsable directe de l'edat d'or del manga, l'autor no m'havia atret especialment. Tot i que he gaudit amb l'obra de Hayao Miyazaki, Otomo, Toriyama, Takehiko Inoue i molts més, mai no havia arribat a les meues mans res de l'autor d'Astroboy. El seu dibuix un poc infantil, inclús retro, a primera vista no m'atreia especialment. Però darrere s'hi amaga un narrador excepcional.
Adolf teixeix un fil que segueix els esdeveniments convulsos dels anys que van de l'ascens del nazisme a Alemanya el 1933, a la fi de la guerra, amb un brillant epíleg al Líban i Palestina després de la guerra del Yom Kippur amb Israel. Partint de dos xiquets, anomenats Adolf, d'ascendència alemanya i criats al Japó, seguirem una trama d'espionatge i intriga política amb uns documents que provarien l'ascendència jueva de Hitler. Els camins dels dos protagonistes es separaran, ja que un d'ells anirà a estudiar a un internat nazi a Alemanya, i l'altre, èssent jueu, es quedarà al Japó. No cal desvetllar res més de l'argument. L'important és el retrat moral d'una època, des d'una perspectiva a la que no estem molt acostumades, la del Japó. L'encert és saber conjugar el tò de manga clàssic amb el rigor històric, sense obviar els aspectes més crus del nazisme i la guerra. Interessant és el retrat caricaturesc, però molt encertat de Hitler, i la seua alluïnant croada, que infectà la masa acrítica i frustrada que era el poble alemany. La transformació de les idees en eslògans buits, la creació d'estereotips nacionals basats en el concepte de raça, i l'odi irracional cap al cap de turc de torn, arrelaren totalment en una societat necessitada d'orgull. La propaganda i el bombardeig treieren el pitjor del poble, arribant a celebrar i participar en la persecució, delació i humiliació dels jueus i els comunistes.
Tot un procés que la història oficial tergiversa, amagant la participació d'estructures socials i econòmiques que hi perduren, presentant els esdeveniments com si foren producte d'un embruix que inventaren els nazis per captivar el poble alemany, exorcissat amb la invasió dels aliats. Ningú parla de la impunitat que fa establir la por de totes i tots aquells que són diferents, de com literalment, el capital emparà, alimentà i donà ales a l'extermini d'individus pel fet de tindre una altra cultura. Us sona?

Avuí, a les mil com de costum, he acabat els dissenys per a aquest blog que estrene. Espere que us agraden. A partir d'ara comença un poc de tot per ací. Un espai on tot té cabuda. Espere que hi col·laboreu, si voleu, comentant o enviant-me coses, siga el que siga. Salut, i a vore si aviat es plena de vida i de joia aquest espai que m'encisa.
Xè, que bonic que és menjar flors.

Ací s'inaugura aquest blog, per cobrir un espai personal i intransferible que no acabava de funcionar bé en companyia de l'altre blog. Resenyaré aquells elements de la cultura, sovint fragmentaris, que m'interessen. També intentaré dur un seguiment de la meua vida, per a que aquelles i aquells que em coneixeu, i que no esteu a prop, ho pugau estar mitjançant aquestes línies. Benvingudes a aquest xicotet espai propi dins la blogosfera.