UNA DE TELE.
Al bloc de l'Aurora m'he trobat amb un tema que no solc tractar al meu bloc, i com la majoria de vosaltres, sóc un consumidor habitual de televisió.
Finalment he trobat un debat digne de la meua alçada intel·lectual. I contraatacaré amb una mica de seny dintre aquesta deriva caspa que duu el personal damunt. Encara que només parlaven de sèries, arran de la confessió d'estar enganxada a Hospital Central.
Sèries guapes:
Mujeres desesperadas
Porca Misèria
A dos metros bajo tierra
Cuestión de sexo
de vegades Aida, amb el bloc de dibuix a la mà.
I punt.

Sèries no guapes
Anatomia de Grey ( musiqueta monyas, miradetes i folleteo absurd ) em posa frenètic.
Vent del Plà. El major índex de mortalitat de Catalunya. Tots son molt guais mentre es peguen punyalaes traperes.
El cor de la ciutat. Sóc un extoxicòman i orgullós. El món megaguais català on les putes, ionquis, magrebins i tot cristo parla en català. Això excepte el puto güelo andalús "entranyable". Caga-t'hi, lloret!

Programes que veig i ric:
Polònia. Amb moments inoblidables, com el mític rap del Cuní en Prou! Humor de gran nivell i mala llet recomanable per a estats carencials d'autoestima nacional.
APM: La caspa televisiva espanyola ingerida, mastegada, i regurgitada amb molt d'encert. Hi ha cada un per flipar!
Muchachada Nui: Capçalera trepidant i humor lisèrgic. Per a fer-te un peta i vore a personatges suposadament contraculturals passats per la pedra. Grans Lars Von Trier, Ahmadineyad i Galiano.

També Veig, de manera ocasional.
sé lo que Hicísteis
telediari nit de la 2. Gran secció de cultura.
El fumbol al bar dels argentins de baix de casa. Em dona cada disgust el puto Barça, que...

Bé, la meua periodicitat en l'escriptura ha descendit notablement. Potser és degut a les típiques preguntes transcendentals - A qui nassos l'importa? Que hi tinc a dir, jo d'això? etc.-
Bé, superada aquesta crisi, i en plena catarsi, em dispose al meu renaixement primaveral. A partir d'ara em dispose a escriure qualsevol parida ( o genialitat, qui sap? ) que se'm passe pel cap. Perquè un bloc ha de ser més dinàmic, i aquest el vaig crear justament per això. En fi, ja vorem si ho podré acomplir.
Dit açò, avui m'ha colpit un nou esdeveniment. M'ha arribat una citació de la Policia Local de Palma. Again! Però què li passa a la meua vida? No és la primera vegada que m'arriba quelcom així, per a què mentir... De seguida un seguit de preguntes em venen al cap, examine situacions, esdeveniments, possibles delictes o comportaments antisocials que haja pogut cometre... És tan fàcil hui en dia eixir-se de la norma...
Em recorda El Procés, de Kafka; el protagonista ignora el crim que ha comés, l'única certesa que contempla és la contundència del castig, que arribarà invariablement.
Bé, i avui, dia del llibre, també recorde que fa molt de temps que no penge ressenyes de llibres. Darrerament he llegit Imperio de Kapuscinski, Las Muertas del mexicà Jorge Ibargüengoitia, El Robbayyat d'Umar Jaián, i ara llig La aventura de Miguel Littín clandestino en Chile, que em regalà el meu amic Lucas, l'únic llibre que em quedava per llegir de García Márquez. Ja us faré con cèntims de cadascun.

Monthy Python

Gràcies a Aurora he descobert aquest vídeo, i he rigut molt. La mítica companyia anglesa, per a mi, un dels millors grup de còmics que ha donat la història. Perquè xapar-se el cul és tot un plaer, i al nostre món cada vegada manca més humor. Bon profit.