Els llibres.
Bé, ha arribat el moment de fer balanç. Com sempre, un allau de llistats de tot tipus ens envairà. Jo tampoc volia estar-me de fer el meu. Ara fa molt que no faig ressenya de llibres, en part perquè em feia mandra, en part perquè coincidia amb altres companys que ja ho feien, i prou bé, per cert. De tota manera, ara m'abellix fer-ho, així que allà van:
Orígens, d'Amin Maalouf. recorregut vital per l'exili dels libanesos a través d'una genealogia familiar.
Moments estelars de la humanitat. Stephan Zweig. El mític cronista tria unes espurnes que arrepleguen la grandesa i les misèries d'aquesta mona cridanera que ha volgut dominar tots els àmbits de la vida, nosaltres els humans. La conquesta de Constantinopolis, el descobriment del Pacífic, els últims dies d'en Tolstoi...
El siglo de las luces. Carpentier. Ja ressenyat.
Ronda naval sobre la boira. Pere Calders. Ja ressenyat.
Tròpic de Càncer. Henry Miller. Ja ressenyat.
Crim de Germania. Josep Lozano. Ja ressenyat.
Imperio de Rischard Kapuscinski. Diversos recorreguts, a èpoques diferents d'aquest monstre positivista que fou l'URSS. Abans i millor que arxipièlag gulag.
El príncep de Maquiavel. Tractat il·lustratiu de les virtuts d'un bon governant, considerant que a les persones les haja de governar algú. Vital per entendre la lògica destroy del capitalisme actual, i les conjuntures polítiques mundials.
La asombrosa aventura de Miguel Littín, clandestino en Chile. G.G.Márquez. Cortesia del meu amic Lucas. L'única peça que em mancava de l'escriptor Colombià. Crònica romàntica de la rebel·lió contra la derrota.
Robayyat. Omar Jayyam. Hedonisme com única certesa filosòfica de la vida. Proposta: Aprofitar el plaer davant l'ombra de la mort.
Filosofias del Undregrund. Luis Racionero. Catàleg de moviments, antecedents i derives del pensament heterodoxe.
Las Muertas. Ibargüengoitia. El Mèxic més negre.
Aprendiendo de las drogas. Escohotado. El llibre que tot usuari hauria de consultar, per contrastar l'experiència personal.
Memòries d'Adrià. Marguerite Yourcenar. No és una novel·la històrica ( afortunadament ), sinò una recreació fantasiosa d'aquest personatge, segons indicis històrics. Posa al davant, i açò l'honra, el pensament front a l'anecdotisme.
Los pasos perdidos. Alejo Carpentier. Gegant. Un viatge a les entranyes de la civilització humana, amb el recorregut d'un riu com a metàfora de recuperació de paradisos perduts. L'harmonia i unitat amb la natura vista per un perseguidor.
Historia de las drogas. Escohotado. Complement i ampliació de l'anterior. Formula teories interessants, com la relació entre l'aparició de les religions i l'ús de substàncies psicoactives.
Las uvas de la ira. John Steinbeck. Finalitzant.

Dies grisos.

Des que he tornat a Sa Roqueta no ha parat de ploure, fer mal temps, fred etc. No m'acabe de trobar, tot està humit, banyat, destenyit, desert, apagat... S'apropen decisions que hauran de marcar la meua vida, i em trobe paralitzat pel dubte. Sempre m'ha costat molt encarar les el·leccions que m'afecten personalment. De vegades m'agradaria poder desdoblar-me, fer-me a miquetes i viure totes les vides possibles, totes les opcions, simultàniament.
Tornar a València?
Quedar-me a Mallorca?
Escapar-me a Amèrica, Àfrica o el que siga fora de la fortalesa Europa?
Aquestes són només alguns dels nombrosos dubtes que m'atansen.
Que fer? No em serveixen els consells de ningú. Només puc capbussar-me al meu interior i reformular la pregunta: Què és el que vull, realment? Sé que aquest criteri canvia constantment, com jo ho faig. En la meua vida sempre he preferit improvisar a decidir, i seguir una política de fets consumats.
Que fer, doncs?

Real de Catorce.
Per entrar al poble, només hi ha una via: un túnel pel qual no hi caben dos cotxes al mateix temps.
Real era un enclau miner, en el cerro al costat del desert. Antigament hi havia bosc, ara, el desert avança inexorablement per la sierra.
La mina era així, ho anava devorant tot fins que s'exhaurí: arbres, aigua, persones...
Ara només queden gorditas, algun turista despistat i santuaris dels Huicholes.

3 Amigos.
En ruta, Iván, Gilberto, Juan i jo, ja fora en el desert o en l'antiga ciutat minera de Pozos. Interactuant amb l'espai.

El desert I
El bruixot. Baix l'efecte de determinades substàncies, els bruixots antics o xamans eren capaços de volar.

El món
El meu amic David, m'envia aquestes impressions d'una amiga, a la qual no conec, i mira tu per on, li diu açò:
Acab d'arribar d'Istambul...per tant, acab de llegir es teu missatge....resulta que per Istambul vaig fer unes quantes fotos a l'art urbà que vaig trobar per allà...i per "casualitats" de la vida un dels graffitis que vaig fotografiar és el deu teu amic...m'he quedat super pillada, com a prova t'envii sa foto i com podràs veure...per més inri...sense adonar-m'en vaig fotografiar sa signatura...per això ho he reconegut.... ja veus....ja li pots dir a n'es teu amic...que va ser uns dels millorets que vaig veure per allà, tot i que n'hi havia de molts bons....vaig anar a un hostal que esteia petat....tot decorat amb graffits i pintades....una passada Istambul...

Sóc.
En el desert em vaig trobar amb aquesta afirmació escrita als núvols. En la meua llengua, en aquell moment i espai concret. Us asegure, companys i companyes que res del que passa al desert és casual...