dimarts, d’abril 28, 2009

A tota la gent de Mèxic que m'estime.
Carnales:
Consultar con su farmaceutico. La lectura prolongada de una lengua extraña puede provocar somnolencia y estupor. Un abrazo, abríguense y pónganse guapos/as antes del apocalipsis.
Avionetas que caen, pandemias, terremotos, narcoterrorismo, Felipe Calderón...
Joder, qué será lo próximo?
Anexión Gringa?
El chupacabras zombi?
Tacos de perro? Si gracias!
Otra visita del papa?
En fin un abrazo y a tomarlo con humor.

dimecres, d’abril 22, 2009


Brothers and sisters.
Ja comencem a estar de perles per l'illa. Molts projectes, molta cosa per fer, en definitiva, vida intel·ligent, per fi, després d'un hivern diluït en pluja i catàstrofes emocionals ( sol·lucionades, de moment...), crisis i catarsis.
pareix que seguiré escrivint des de l'illa, i pròximament, els meus blocs poden patir mutacions inesperades. Sorpresa!
El fet que més em cou d'estar ja tants anys per ací, evidentment, és perdre'm el dia a dia amb la gent que estime a València.Els amics, però sobretot la meua família: els meus germans, i els meus pares que veuen com ens n'anem, més lluny o més prop, però ens n'anem.
La meua germana Helena i el seu company Hèlios se'n van per motius laborals a Àustria, per a un parell d'anys, a Grasz. Fotre, quin fred! Farem visites, però ens veurem molt menys. La distància, difícil equació entre el temps i l'espai, ha estat molt present en la meua vida. Patisc el fet de fer vertaders malabarismes per trobar-me amb els meus carnales mexicans: Ivan, Cecilia, Marcela Gilberto, i cada vegada que hi vaig deixe més gent en la distància.
Aquestes festes he estat per Valencia, i he fet de tot com sempre, però el que més m'ha agradat és fer-les amb la gent que m'estime.
El meu germà Hèctor m'ha ajudat a pintar aquesta peça de més abaix. També vaig anar a jugar amb ell i els seus col·legues un partidàs de futbet, del qual vaig estar reposant-me durant dies ( serà veritat açò dels anys o què? ). Al camp ens entenem bé, com a la vida, malgrat que ens separen uns anys. Recorde perfectament el dia que va néixer, i com era de nano, la meua germana i jo tota l'estona volíem jugar amb el ninot. Després compartírem habitació molts anys, i això no sempre és fàcil, encara recorde el puto disc de contes que em feia sentir cada nit per dormir. Que si el gato con botas dels collons, que si Hansel i Gretel i la mare que els va parir.
No li ho he dit mai, però sempre he tingut un sentiment de protecció envers ell. al principi l'edat ens separava, però poc a poc hem pegat bacs pels mateixos llocs, hem compartit viatges, experiències, i he intentat aconsellar-lo en ocasions, en altres he volgut callar, tothom s'ha de pegar les mateixes hòsties en la vida, una vegada darrere l'altra, les persones estem condemnades a repetir-nos. Fins l'infinit.
Ara i sempre, quan ens trobem ens xaparem a riure amb qualsevol parida. ho se i és el meu desig. Una abraçada, nano.

dilluns, d’abril 20, 2009



El meu pare em va demanar que li fes un mural en la tanca del seu magatzem a prova de graffitters. Així que vaig aprofitar els dies que he estat per València per fer una peça. L'ajuda del meu germà Hèctor ha estat inestimable, més que res per a passar una bona estona, i a ell li ha servit per a escaquejar-se del curro en el Mercat Central.

dilluns, d’abril 13, 2009


Els Blogs III

Polítics:

Són aquells dedicats a vindicar una idea o conjunt d'idees, en general, davant un auditori adscrit prèviament a aquest ideari, o bé pel contrari un altre radicalment oposat, també a priori. Aquest fet potser buida d'utilitat ( fer proselitisme ), als blogs que tenen aquesta intenció. Més enllà d'això, tenen un efecte catàrtic/exorcitzant/psicoanalític sobre la persona que els escriu, i això és molt saludable, sobretot en els corrents polítics etiquetats com a radicals pel sistema. I dic que és saludable, perquè en un terreny abonat a la decepció, quan no a l'ostracisme social, o a l'aïllament, l'activista es busca ( i es sol trobar ) en altres individus que pensen, en general, exactament com ell o ella. En tot cas, açò no té més importància, ja que és reflex del funcionament habitual d'aquestes persones ( entre les quals, em podria contar jo, per exemple ), en altres àmbits de la lluita política. Cal dir que aquest ostracisme no és vocacional en alguns casos, encara que la majoria de blogs en els quals m'he capbussat, gaudeixen d'aquesta auto-complaença que genera el fet de sentir-se part d'una tribu. Res més lluny de la meua intenció que criticar aquest sentiment tribal. Només es podria objectar, en tot cas, que la majoria d'aquests mecanismes tribals no es diferencien massa del que es poden observar en un club de fans o en un grup de col·legues EMOS.
Hi ha poques mostres de pensament digerit, de reflexió entorn a l'ideari, o de dissentiment, respecte a una sèrie de dogmes, slogans fixes etc. Per això, és d'agrair quan els blogs s'allunyen d'aquesta visió monolítica, i aporten altres temes que enriquisquen el pensament dels activistes amb altre tipus de combustible intel·lectual.
En general trobareu aquests en la columna de l'esquerra d'aquest blog, per suposat!

D'altra banda, es donen altres blogs, més majoritaris, que practiquen l'apologia del partit que governa, o bé del que se li oposa, o d'algun grupuscle d'aquests que també pretenen arribar a tocar la mel del poder institucional. Solen gaudir de debats estèrils, que mostren la maduresa mental d'un primat, amb un argumentari basat en el: I tu més.
Qualsevol dels seus arguments està invalidat des de l'inici perquè sovint això que retreuen els demés, ha estat practicat pel seus ídols en algun moment del passat més o menys llunyà. Es tracta doncs, del típic debat Tombolero que tant s'imposa en un esquema bipartidista. Un sistema en el qual les persones s'agrupen, a l'estil del futbol, entorn a l'equip que té més possibilitats de guanyar. I participen del sentiment de victòria o derrota, encara que al matí següent hagen de comprovar tristament l'inevitable: Que tot continua exactament igual.

dimecres, d’abril 01, 2009

Per a riure.
Millor que no plorar, amb el govern que es prepara a Euskadi. No volies democràcia? Pos ala, dos tazas. Il·legalització dels abertzales i govern PP PSOE. Per primera vegada, un estat tot amb governs espanyolistes. Iuju. Millor pirar a Klingon amb Ibarretxe.