Feia temps que volia penjar un vídeo de Depeche Mode, aquest grup m'ha acompanyat des de fa molts anys, i ha posat música a moments de tots els colors. M'olore que aquesta cançó, dedicada a en Bush, us sorprendrà ...

TRÒPIC DE CÀNCER.
Henry Miller.
La Bohemia parisina, amb les seues misèries i grandiosos miserables, ha estat matèria d'investigació vital en tantes ocasions que m'és difícil enumerar-les. Així de primeres se m'acut Rayuela, de Cortázar, i la pel·lícula d'Aki Kaurismäki, a banda de les biografies tempestuoses d'artistes que es trobaren i barrejaren al París del primer segle XX. Les avantguardes intentaren la transgressió de la vida burgesa, de la seua rutina prenyada de seguretat. El rebuig radical cap a aquesta forma de vida dugué a inventar-ne de noves i a crear una estètica rupturista en la pintura, l'escriptura i la música. En certa manera, París sempre representa, cíclicament, aquest estereotipus, que parteix del modernisme burgés per esdevindre una negació de la burgesia. Aquest llibre parla d'èssers a la deriva intel·lectual i sovint moral buscant, cada vegada més, la supervivència. Per damunt dels valors i les revolucions que es promogueren romànticament des de les avantguardes, sura el cinisme, el desengany de contrastar les idees i la realitat dels fets. El fracàs, que escenificaran els rupturistes d'avantguarda en institucionalitzar-se i entrar amb les seues boutades als museus, s'olora al llarg d'un relat que insinua el pensament postmodern. Pareix que el món de les idees oscil·la de manera periòdica entre aquestes tendències. El desengany de les revolucions i la II guerra mundial durà a l'existencialisme, que després durà de nou al situacionisme i les revoltes de maig del 68. Per a aquestes qüestions, sempre ens quedarà París, però el món de l'Art contemporani, sabedor de la seua vocació mercantil i conscient d'allò que sempre fou, marxarà des de París a Nova Iork, centre econòmic del món. L'autor, nord americà, adopta la literatura en primera persona i ens conta, de manera descarnada, sense concesions, les seues peripècies pels ambients més sòrdids del París dels anys 30, encara sacsejat per la gran depressió. Les habituals prostitutes i les conseqüents dosis de misòginia desfilen per uns carrers on s'hi barregen la crueltat i la poesia, la brutor i la bellesa. La prosa de Miller, crua , polèmica i escrita de manera magnífica combinant la disecció i l'exabrupte, estigué prohibida als EEUU durant molts anys. També Nord Amèrica sura entre el mercantilisme atroç, pornogràfic, i un puritanisme sempre disposat a linxar algun cap de turc.

La meua família ha estat uns dies de visita per Mallorca... Quan et visita algú per ací, aprofitem per fer coses d'aquelles anomenades típiques, però que estan prou bé...La Tramuntana, Campanet, Es Portitxol i de nou passejar per aquells llocs de Ciutat que has transitat milions de vegades. I clar, si et conviden a dinar per ahí un plat de Gall ( el peix... ), aprofites i et poses les botes. El meu piset de Palma, tan menut, pareixia un zulo del Vietcong. En fi, que m'agraden les visites, malgrat tot, i cada època té les seues coses per fer...

Persèpolis.
Ahir aní a vore la pel·lícula, basada en el còmic autobiogràfic de l'autora iraní Marjane Satrapi. Senzillament dir que el treball realitzat és magnífic. S'ha sabut captar a la perfecció l'atmòsfera del còmic, el seu encert estilístic, dotant-lo de profunditat i textures subtils. Les imatges en blanc i negre, la utilització de la llum en alt contrast, arriben al seu clímax en les seqüències de la guerra: Art en moviment. A nivell narratiu, s'ha sabut condensar el millor de la història, per enganxar l'interés i fer vibrar l'emoció. Com a la vida, el film compagina l'humor i el drama, la ingenuïtat i la cruesa d'un conte personal concret, a través de la història de tot un poble. Molts veuran en el llançament del film un deix d'oportunisme, i potser no aniran massa desencaminats. El moment de cojuntura política mundial que patim, amb un Iran que es perfila com a l'enemic oficial de l'imperi, seria idoni per a la típica satanització caricaturesca del règim iranià. Però la pel·lícula va més enllà, aconsegueix marcar un perfil propi, que és el de la pròpia autora, la qual també és crítica amb occident i parla obertament de comunisme i colonialisme. A molts els courà sentir aquests termes quan la pel·lícula es visualitze als EUA. Però Hollywood és Hollywood, i no m'extranyaria que li caigués un Òscar l'any que ve. Més enllà d'açò, el film paga molt la pena, una vertadera obra d'art que arriba al cor i fa reflexionar.

RENEGATS DEL FUNK
Vídeo brutal, que tenia en un racó de l'iTunes. Rage Against The
Machine, agitant els ritmes i les consciències. Una cronologia de la
cultura negra contemporània als EUA, a nivell musical i polític. Desde
el neixement del Soul, Funk, Hip Hop Old School, Gangsta... i d'altra
banda, però en paral·lel, la lluita dels drets civils dels
afroamericans: Malcom X, Martin Luther King, Black Panthers (Huey
Newton ), Angela Davis, Mumia abu Jamal. Una reflexió sobre el
contingut polític i social de la música negra, vertader crit enfront
l'opressió i racisme dels EUA. Per demostrar les arrels de lluita de la
música negra, més enllà de la imatge superficial i consumista de
l'actual hip hop, que s'ha volgut promoure des del mainstream de les
MTV i demés porqueria.
Black Power.

M'operen.
La setmana que ve, deixaré de ser un ciborg. Em llevaran la placa de titani i els 4 perns. Espere que la movilitat del meu braç esquerre, tan necessari per a manis i xarangues diverses, es recupere el màxim possible. La veritat és que no m'abelleix massa, estar uns dies fora de circulació... I hauré de faltar a la feina, ara que estava fent uns treballs guapos amb els nanos. Però bé, ben mirat tindré uns dies de vacances...

PULP
He redescobert darrerament la mítica banda de Jarvis Cocker. Aquesta
cançó, pegà quan tenia 18 anys i era a Brighton. La veritat, un tema
enorme. Gran música, i gran lletra plena d'ironia, per a aquelles que
enteneu l'anglés.

Vicis Incomfesables
Són com el culs, tothom en té. El meu deixarà de ser-ho, doncs vull admetre que em costa llegir sense doblegar les pàgines dels llibres. Quan a una pàgina hi ha alguna idea genial, o m'identifique amb alguna disertació, o m'encisa alguna descrició encertada, necessite doblegar la pàgina. Darrerament, com els llibres que llig són de la biblioteca del meu institut, m'he de reprimir. I em costa molt. Tant, que estic pensant deixar les meues marques, però de manera pràcticament imperceptible. Potser algú agafarà el llibre i es preguntarà qui ha doblegat les pàgines i perquè aquestes en concret. Potser al seu cap elaborarà alguna hipòtesi expeditiva. I potser jo ja seré ben lluny d'ací...

EL SIGLO DE LAS LUCES.
Alejo Carpentier
La història és una lluita constant per la Igualtat, Llibertat i Fraternitat, una lluita que es reaferma amb cada revolució, amb cada fracàs i amb cada derrota. La pulsió que genera la injustícia és el vertader motor de la història, fent de contrapunt a la dinàmica caòtica marcada pel capital. La Revolució Francesa, amb les seues llums i ombres, sacsejà la vida fossilitzada de les colònies europees al Carib. Els seus ecos creixeren fins ser una explosió imparable que acabà en les independències americanes, en Bolívar, Sanmartín, Martí, i el poble en armes. En Victor Hugues, personatge fet de matèria literària, però reflex d’un altre personatge no menys inverosímil per ser real, és el vertader revulsiu, catalitzador de les vides creuades de tres personatges. Esteban, Sofia i Carlos, tres hereus sense adults, aprenen la llibertat en una enorme mansió que no és sinò l’escenari per als jocs imaginats. En Víctor, marsellés, revolucionari perseguit per les autoritats cubanes, els farà eixir de la placenta, i durà Esteban cap a un viatge increïble pel Carib per extendre la flama de la revolució. Haití, La Guadalupe, La Cayena, La Guayana, seran les escales del llarg procés, paral·lel al que segueix la revolució. Com aquesta, ballaran pel tall de la navalla, pegant tombs des del rigor Jacobí, amb la Guillotina a ple rendiment, fins les concessions reaccionàries que farien emperador a Napoleó. Tombs encara més confusos, per l’aïllament d’una metròpoli que relaxa els seus postulats d’igualtat quan es tracta d’alliberar els esclaus negres, o de dedicar-se a la pirateria per obtindre magnífics beneficis personals.
Un llibre màgic, amb un llenguatge erudit, meravellós retrat de la vida Caribenya i de fons contingut intel·lectual, que sap captar una atmósfera de gran trasbalsament, il·lusió i decepció. Els personatges viuen de veritat la seua somiada humanitat, dubten, tenen conviccions i passions que desborden aquest imperi de la raó, que pretenciosament volgué imposar el Segle de les Llums.