Dies grisos.
Des que he tornat a Sa Roqueta no ha parat de ploure, fer mal temps, fred etc. No m'acabe de trobar, tot està humit, banyat, destenyit, desert, apagat... S'apropen decisions que hauran de marcar la meua vida, i em trobe paralitzat pel dubte. Sempre m'ha costat molt encarar les el·leccions que m'afecten personalment. De vegades m'agradaria poder desdoblar-me, fer-me a miquetes i viure totes les vides possibles, totes les opcions, simultàniament.
Tornar a València?
Quedar-me a Mallorca?
Escapar-me a Amèrica, Àfrica o el que siga fora de la fortalesa Europa?
Aquestes són només alguns dels nombrosos dubtes que m'atansen.
Que fer? No em serveixen els consells de ningú. Només puc capbussar-me al meu interior i reformular la pregunta: Què és el que vull, realment? Sé que aquest criteri canvia constantment, com jo ho faig. En la meua vida sempre he preferit improvisar a decidir, i seguir una política de fets consumats.
Que fer, doncs?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Pren-te el temps que necessites...
M'he trobat ara en situació semblant i he optat per la fugida a un lloc on pensar millor, lluny de tot, principalment de les opinions de tots els altres. El destí: Noruega.
Comtessa, he trobat el teu bloc molt interessant, una sorpresa agradable, realment un refugi virtual. Com no podia ser d'una altra manera, m'intriguen els detalls personals. Per a això, no obstant, sempre hi ha temps.
Una abraçada cap a les gelades mars de Noruega.
Pensava que era l'únic indecís. M'ofegue i no se cap on nedar. glups, glups, glups...el que faces, que et faça feliç i nosaltres contents.
forta abraçada
Gràcies, Paco. pareix que les aigües ja estan més tranquiles. Demà emplene els paper...Crec.
Publica un comentari a l'entrada