MarcPeris

Els Blogs III

Polítics:

Són aquells dedicats a vindicar una idea o conjunt d'idees, en general, davant un auditori adscrit prèviament a aquest ideari, o bé pel contrari un altre radicalment oposat, també a priori. Aquest fet potser buida d'utilitat ( fer proselitisme ), als blogs que tenen aquesta intenció. Més enllà d'això, tenen un efecte catàrtic/exorcitzant/psicoanalític sobre la persona que els escriu, i això és molt saludable, sobretot en els corrents polítics etiquetats com a radicals pel sistema. I dic que és saludable, perquè en un terreny abonat a la decepció, quan no a l'ostracisme social, o a l'aïllament, l'activista es busca ( i es sol trobar ) en altres individus que pensen, en general, exactament com ell o ella. En tot cas, açò no té més importància, ja que és reflex del funcionament habitual d'aquestes persones ( entre les quals, em podria contar jo, per exemple ), en altres àmbits de la lluita política. Cal dir que aquest ostracisme no és vocacional en alguns casos, encara que la majoria de blogs en els quals m'he capbussat, gaudeixen d'aquesta auto-complaença que genera el fet de sentir-se part d'una tribu. Res més lluny de la meua intenció que criticar aquest sentiment tribal. Només es podria objectar, en tot cas, que la majoria d'aquests mecanismes tribals no es diferencien massa del que es poden observar en un club de fans o en un grup de col·legues EMOS.
Hi ha poques mostres de pensament digerit, de reflexió entorn a l'ideari, o de dissentiment, respecte a una sèrie de dogmes, slogans fixes etc. Per això, és d'agrair quan els blogs s'allunyen d'aquesta visió monolítica, i aporten altres temes que enriquisquen el pensament dels activistes amb altre tipus de combustible intel·lectual.
En general trobareu aquests en la columna de l'esquerra d'aquest blog, per suposat!

D'altra banda, es donen altres blogs, més majoritaris, que practiquen l'apologia del partit que governa, o bé del que se li oposa, o d'algun grupuscle d'aquests que també pretenen arribar a tocar la mel del poder institucional. Solen gaudir de debats estèrils, que mostren la maduresa mental d'un primat, amb un argumentari basat en el: I tu més.
Qualsevol dels seus arguments està invalidat des de l'inici perquè sovint això que retreuen els demés, ha estat practicat pel seus ídols en algun moment del passat més o menys llunyà. Es tracta doncs, del típic debat Tombolero que tant s'imposa en un esquema bipartidista. Un sistema en el qual les persones s'agrupen, a l'estil del futbol, entorn a l'equip que té més possibilitats de guanyar. I participen del sentiment de victòria o derrota, encara que al matí següent hagen de comprovar tristament l'inevitable: Que tot continua exactament igual.