La mar.
Recorde una seqüència de Lawrence d'Aràbia en la qual li preguntaven per què li atreia tant el desert. En Lawrence contestava, lacònicament: Perquè està net.
A mi amb la mar em passa el mateix. La mar és promesa de viatge, de distància, de fugida. La mar ens diu que hi ha altres horitzons, que hi ha quelcom més enllà de nosaltres mateixos. La mar és quelcom pur, salvatge, que ens allunya del soroll de la rutina, de la màquina. La solitud més absoluta, per perdre's, per surar, per volar.
Cala Deià, en la serra de Tramuntana. Deià és un dels pobles més bonics del món, malgrat ser un parc temàtic per a guiris.
El Delta, primera capbussada digna de l'any. Lectura a s'horabaixa, sol·litud...
A cala Màrmols,amb la Laura, collint espàrrecs i explorant els lligams. Amor vora l'abisme dels penyassegats. Aquesta és una cala secreta on s'arriba després d'hora i mitja d'excursió. Pagava la pena.
I aquesta, més antiga, des del Cap de Formentor.
