Els llibres.
Bé, ha arribat el moment de fer balanç. Com sempre, un allau de llistats de tot tipus ens envairà. Jo tampoc volia estar-me de fer el meu. Ara fa molt que no faig ressenya de llibres, en part perquè em feia mandra, en part perquè coincidia amb altres companys que ja ho feien, i prou bé, per cert. De tota manera, ara m'abellix fer-ho, així que allà van:
Orígens, d'Amin Maalouf. recorregut vital per l'exili dels libanesos a través d'una genealogia familiar.
Moments estelars de la humanitat. Stephan Zweig. El mític cronista tria unes espurnes que arrepleguen la grandesa i les misèries d'aquesta mona cridanera que ha volgut dominar tots els àmbits de la vida, nosaltres els humans. La conquesta de Constantinopolis, el descobriment del Pacífic, els últims dies d'en Tolstoi...
El siglo de las luces. Carpentier. Ja ressenyat.
Ronda naval sobre la boira. Pere Calders. Ja ressenyat.
Tròpic de Càncer. Henry Miller. Ja ressenyat.
Crim de Germania. Josep Lozano. Ja ressenyat.
Imperio de Rischard Kapuscinski. Diversos recorreguts, a èpoques diferents d'aquest monstre positivista que fou l'URSS. Abans i millor que arxipièlag gulag.
El príncep de Maquiavel. Tractat il·lustratiu de les virtuts d'un bon governant, considerant que a les persones les haja de governar algú. Vital per entendre la lògica destroy del capitalisme actual, i les conjuntures polítiques mundials.
La asombrosa aventura de Miguel Littín, clandestino en Chile. G.G.Márquez. Cortesia del meu amic Lucas. L'única peça que em mancava de l'escriptor Colombià. Crònica romàntica de la rebel·lió contra la derrota.
Robayyat. Omar Jayyam. Hedonisme com única certesa filosòfica de la vida. Proposta: Aprofitar el plaer davant l'ombra de la mort.
Filosofias del Undregrund. Luis Racionero. Catàleg de moviments, antecedents i derives del pensament heterodoxe.
Las Muertas. Ibargüengoitia. El Mèxic més negre.
Aprendiendo de las drogas. Escohotado. El llibre que tot usuari hauria de consultar, per contrastar l'experiència personal.
Memòries d'Adrià. Marguerite Yourcenar. No és una novel·la històrica ( afortunadament ), sinò una recreació fantasiosa d'aquest personatge, segons indicis històrics. Posa al davant, i açò l'honra, el pensament front a l'anecdotisme.
Los pasos perdidos. Alejo Carpentier. Gegant. Un viatge a les entranyes de la civilització humana, amb el recorregut d'un riu com a metàfora de recuperació de paradisos perduts. L'harmonia i unitat amb la natura vista per un perseguidor.
Historia de las drogas. Escohotado. Complement i ampliació de l'anterior. Formula teories interessants, com la relació entre l'aparició de les religions i l'ús de substàncies psicoactives.
Las uvas de la ira. John Steinbeck. Finalitzant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
I quins t'emportaries a una illa deserta?
Tinc una indecisió enorme amb què emportar-me cap al nord... allà estaré un poc aïllada i no tindré massa temps d'acostar-me a cap lloc on hi haja llibreries, a més que el que apetirà amb la morrinya serà llegir coses en valencià...
Uf en Valencià... traduccions o originals?
Jo un any m'enduguí a Formentera Així parlà Zaratrusta. Fou un contrast salvatge. Clàssics. Tragèdies de Sofocles. Odissea, El banquet de Plató.
En quant al Viatge com a matèria literària:
En la carretera de Kerouac. Traducció al català.
Los pasos perdidos o El siglo de las luces. Molt recomanables.
Rellegir Rayuela, amb un ordre diferent de capítols?
No ho sé, per dir alguna cosa. Malhauradament sóc un gran desconeixedor dels autors valencians, excepte els típics Fuster, Estellés, Valor etc.
Si vols un totxón que et dure, Crim i Càstig.
El llop estepari. Hamlet.
Oh senyoret gràcies gràcies moltes gràcies per les recomanacions.
Crec que els clàssics són la millor opció, de Rayuela un mai es cansa... estaria bé, sí.
(a Kerouac el porte sempre amb mi, On the road va ser lectura de les que anys enrere van marcar, encara que fa poc li vaig dedicar un post on els deia, a tota la generació beat, ESTAFADORS)
Publica un comentari a l'entrada