Darrerament, han aparegut algunes peces del Soma, pel centre de Palma. Es veu que feia temps unes sentències judicials, l'havien impedit seguir amb la decoració de Ciutat. Pareix ser que ja torna a estar en actiu. Com que és amic meu, els hi he fet unes quantes fotos i ara les penjaré al bloc.

Freelance postmodern Abella

polític- Aranya
Un amic, el Soma, el qual m'ha fet el disseny del bloc, m'ha enviat una sèrie de fotos de guerrilla artística urbana. La veritat és que no sabia molt bé que fer amb elles, però un post de l'Aurora sobre el Graffitty m'ha donat la idea. Així que, en agraïment al treball que ha fet per a mi en moltes ocasions, ací van algunes de les seues coses...

Jungla d'asfalt.
Bob Marley, poeta, profeta. Geni de la música senzilla que acabà canviant tot el panorama musical al món. A les teteries de Xef Xaouen, a les platges del pacífic, a les tendes de música de Caracas, als ipods dels joves europeus. Un missatge de pau, però també de lluita i compromís. Get Up Stand Up. Reclamant l'orgull negre, la unitat dels pobles xafats per la bota colonial. El seu llenguatge líric,directe, senzill arriba als cors de la gran Babylon. No més paraules. Només ens resta Bob.

Pere Calders
Ronda naval sota la boira.
La seguretat del naufragi.
Probablement, tothom coneix Pere Calders, més per la seua faceta com a contista que com a creador de novel·les. Aquest llibre, dintre del moviment de renovació formal de la literatura catalana de la segona meitat del XX, presenta una estructura que alterna el diàleg, la narració entretallada, i un aspecte que m'ha interessat particularment: Comentaris després de cada capítol amb reflexions sobre allò exposat. El fals testimoniatge, en forma d'objet troubé, és a dir, l'artifici de presentar el llibre com trobat i només transcrit per l'autor, és un recurs molt utilitzat en la literatura, recordem per exemple, El Quixot.
Amb el to habitual de Calders, ple d'ironia, i recreant una mena de realisme màgic a la catalana, ens conta la història d'un naufragi. Un vaixell atrapat dins un corrent es dirigeix, fent cercles, cap a un escull coralí de manera irremissible. La tripulació i passatgers respondran de formes diverses davant la catàstrofe. Intentant posar música a la desfeta.
La veu de Calders, s'allunya sempre de dramatismes, mitjançant el joc irònic del llenguatge. Açò confereix la narració un toc d'artifici, que al cap i a la fi, és el que suposa realment la ficció literària ( i fins i tot, podríem afirmar que qualsevol gènere, és en el fons ficció, ja que passa per la visió personal de l'autor i això l'allunya de la realitat dels fets, si és que aquesta existeix realment ). Dins aquesta dialèctica entre realitat i ficció, o senzillament qüestionant aquesta realitat com a unívoca i monolítica, el podríem aparellar amb Pirandello, un altre lúdic de la literatura. En definitiva, una obra ben escrita, que ens aportarà una alenada d'emoció sense caure en el naufragi.

Els meus amics i companys Xavi, Natxo i Tània, enfilats al cim del Tomir. Agermanant Mallorca i València pas a pas. Gaudint d'aquesta terra que ja és també nostra.

SA ROQUETA.
El passat diumenge, vàrem anar d'excursió per la Tramuntana. Pujàrem pel Pas del Diable, superant un tram escarpat i angost. Vaig haver de mantindre a ratlla el meu reconegut vertígen, que a estones amenaçava amb amotinar-se. Malgrat tot, enfilàrem una plataforma i ens dirigírem cap al Puig Tomir. Com una òbvia metàfora de la vida, cada vegada que pareixíem haver arribat al cim, ens esperava una nova pujada, que es retallava sobre el cel blau. Les cames trepaven decidides, en busca d'aquest efímer objectiu. Tanmateix, finalment hi arribàrem, i la vista pagava la pena: una llarga filera formada per la serra, fins Pollença. Hi ha racons tan bonics, en l'illa, que omplin els ulls. No arriben a vessar, però dibuixen un somriure i graven en el record aquest albir. Esperem que la Tramuntana, sa roca, es conserve molts anys com està.

Antònia Font
Amb aquest vídeo, dels de Llucmajor, vull desitjar-vos a totes i tots un bon any. Que els millors desitjos esdevinguen objectius pels quals lluitar. Que, estigam on estigam, les nostres vides es vagen trobant. Que trobem la força per alliberar les nostres ments. Que trobem la voluntat per fer un país lliure. Que trobem els camins per dibuixar un món just. Que estimem la terra més enllà de les nostres fronteres mentals. Que no ens quedem fossilitzats en el fotut tòpic. Que anem més enllà del dogma per establir arguments, idees, relacions vertaderament noves... Gaudim de les històries menudes. Lliurem les grans batalles.