MarcPeris

Pere Calders
Ronda naval sota la boira.
La seguretat del naufragi.
Probablement, tothom coneix Pere Calders, més per la seua faceta com a contista que com a creador de novel·les. Aquest llibre, dintre del moviment de renovació formal de la literatura catalana de la segona meitat del XX, presenta una estructura que alterna el diàleg, la narració entretallada, i un aspecte que m'ha interessat particularment: Comentaris després de cada capítol amb reflexions sobre allò exposat. El fals testimoniatge, en forma d'objet troubé, és a dir, l'artifici de presentar el llibre com trobat i només transcrit per l'autor, és un recurs molt utilitzat en la literatura, recordem per exemple, El Quixot.
Amb el to habitual de Calders, ple d'ironia, i recreant una mena de realisme màgic a la catalana, ens conta la història d'un naufragi. Un vaixell atrapat dins un corrent es dirigeix, fent cercles, cap a un escull coralí de manera irremissible. La tripulació i passatgers respondran de formes diverses davant la catàstrofe. Intentant posar música a la desfeta.
La veu de Calders, s'allunya sempre de dramatismes, mitjançant el joc irònic del llenguatge. Açò confereix la narració un toc d'artifici, que al cap i a la fi, és el que suposa realment la ficció literària ( i fins i tot, podríem afirmar que qualsevol gènere, és en el fons ficció, ja que passa per la visió personal de l'autor i això l'allunya de la realitat dels fets, si és que aquesta existeix realment ). Dins aquesta dialèctica entre realitat i ficció, o senzillament qüestionant aquesta realitat com a unívoca i monolítica, el podríem aparellar amb Pirandello, un altre lúdic de la literatura. En definitiva, una obra ben escrita, que ens aportarà una alenada d'emoció sense caure en el naufragi.