MarcPeris

L'Art Seqüencial.
La meua amiga Aurora, escriu al seu bloc que fa poc s'ha iniciat en l'univers del còmic. M'alegra escoltar aquesta notícia, i me n'adone que he escrit poc en aquest espai sobre una de les meues grans passions des que era un xiquet. No en va vaig començar a fullejar còmics des d'abans de saber llegir. Mirava els dibuixos i imaginava què feien i deien els personatges.
La meua col·lecció de còmics, estesa entre Mallorca, València i El Vedat, em permet fer un recorregut vital pel meu passat. M'hi podria passar anys llegint còmics ( a l'igual que llibres, però els considere encara millors perquè un bon còmic conjuga el millor de la literatura, el dibuix i el cinema...), de fet, la meua economia sempre ha tingut en ells un forat negre, que no obstant ha omplert moltes i moltes vesprades de joia i entreteniment.
Per això, per a l'Aurora, i per a totes aquelles persones que comenceu en açò, vull citar-ne alguns que m'han marcat especialment, per la seua qualitat o pel meu moment vital. Segurament, no hi son tots els que són, però bé havia de fer una tria.

Corto Maltés, La balada de la mar salada. Hugo Pratt. Per a mi, potser el millor comic què he llegit. Conjuga tot el que m'agrada en una història, personatges outsiders amb un rerefons enorme, paradisos ben reals, lirisme, el punt de vista del sauvage, és la gènesi d'un personatge, en Corto Maltés, enorme, i uns secundaris a la seua alçada. Rasputín, el monjo... .
Continuen la saga altres joies com La Casa Daurada de Samarcanda, meravellosa nova aventura per la cruïlla entre el Mar negre, Caucàs, Afganistán etc. en busca, com sempre, d'un tresor. Totes les històries d'Hugo Pratt em pareixen genials, un home intel·ligent, excel·lent dibuixant, d'una gràfica potent, que ha visqué almenys tant com els seus personatges.


El Incal. Jorodowski i Moebius. Situat en un futur lisèrgic, planteja una història eclèctica que aplica intrigues polítiques, misticisme oriental, americà, filosofia Nietzschiana, i una trepidant acció que ens duu per els indrets de la imaginació d'aquests dos genis en acció. Una saga en la que segur s'inspiraren molts cineastes posteriors. L'atmosfera encara hui en dia resulta plenament actual, tot i que és una obra dels inicis dels 80. L'Art de Moebius a tota màquina.

La casta de los metabarones. Jorodowski i Juan Giménez. Basada en l'univers de l'Incal, una obra mestra amb reminiscències mitològiques. L'èpica esdevé enorme gràcies al dibuix d'en Giménez.

Akira de Katsuhiro Otomo. En un futur apocalíptic, en Neo Tòquio, es creuaran els camins d'adolescents inadaptats, activistes polítics, exèrcit, projectes militars que empren mutants amb poders psíquics, motards futuristes... Acció trepidant que enganxa des de la primera pàgina.

Nausicaä de Hayao Miyazaki. El geni fila una bella història de ciència ficció amb un contingut ètic i moral profund com a metàfora de les misèries i heroïcitats del gènere humà. El rerefons mediambiental està de plena actualitat. Per a mi, el més gran autor viu, també director d'animació responsable de la princesa Mononoke, el Viatge de Chihiro, Heidi, Porco Rosso...

Els Freak Brothers, d'en Gilbert Shelton. Qualsevol de les històries d'aquests hippies és una hilarant mostra de contracultura. L'ús de substàncies psicoactives derivarà sempre en les més estrambòtiques situacions dels tres companys. En els seus llibres es retrata d'una manera mordaç una època què, atès el conservadurisme actual, pareix una aventura emocionant. Crítica frontal a la societat nord americana. Fa poc l'autor estigué en Palma, i vaig tindre la sort què em signés els meus còmics dels freak Brothers. Un crack amb qui vaig poder parlar breument, i escoltar el seu bagatge apasionant.

El gat Fritz. Robert Crumb. Crumb àcid, fetitxista consumat, i intel·ligent cronista del mateix univers dels freak brothers, però des d'una perspectiva més sensual ( o obsesa ) i pesimista del món i la humanitat.

V de Vendetta. Alan Moore i David Lloyd. Típic exemple d'un còmic que brilla, sobretot pel seu guió. Millor que la pel·lícula.

Peter Pank. Max. Una paròdia del famós personatge en clau de tribus urbanes dels 80. Amb les revistes El Víbora, Cairo i Makoki s'escriu l'època daurada del Còmic a l'Estat Espanyol. Encara conserva tot l'encant.

X Men de Roy Thomas i Neal Adams. El concepte molt ben trobat d'adolescents que lluiten per millorar un món que els odia, podria servir d'analogia per aquells que hem tastat la militància política. Grans moments en una saga antiga que ha estat duta recentment al cine sense massa qualitat. Chris Claremont com a guionista i John Byrne com a dibuixant també aportaren molt a aquesta sèrie de l'univers Marvel.

Bé, fins ací una tria. Però hi ha molts més que pel que siga, no he anomenat ací, però que són una mostra d'aquest mitjà oblidat i tan potent com el còmic. Per citar-ne algun més:
Spirit de Will Eisner, Tintín d'Hergè, Astèrix, Batman, , Persèpolis de Marjane Satrapi, Elektra Assassin, Daredevil: Born again, Hard Boiled, Gime me Liberty, i Sin City d'en Frank Miller, Vagabond d'Inoue, Gon de Tanaka, Astro Boy, Adolph, d'Osamu Tezuka, Torpedo d'Abulí i Bernet, Watchmen d'Alan Moore.
En fi, quins són els còmics que us han marcat? Si en teniu, estaria bé que els compartíreu, com jo he fet. Una abraçada.