MarcPeris

Els 3 Adolfs.

Aquests dies he tingut l'ocasió de gaudir, gràcies al prèstec d'un company de feina ( de vegades la gent té l'inusual habilitat de sorprendre'ns ), d'un còmic del mestre Osamu Tezuka. Malgrat ser el màxim impulsor del còmic al Japó, i responsable directe de l'edat d'or del manga, l'autor no m'havia atret especialment. Tot i que he gaudit amb l'obra de Hayao Miyazaki, Otomo, Toriyama, Takehiko Inoue i molts més, mai no havia arribat a les meues mans res de l'autor d'Astroboy. El seu dibuix un poc infantil, inclús retro, a primera vista no m'atreia especialment. Però darrere s'hi amaga un narrador excepcional.
Adolf teixeix un fil que segueix els esdeveniments convulsos dels anys que van de l'ascens del nazisme a Alemanya el 1933, a la fi de la guerra, amb un brillant epíleg al Líban i Palestina després de la guerra del Yom Kippur amb Israel. Partint de dos xiquets, anomenats Adolf, d'ascendència alemanya i criats al Japó, seguirem una trama d'espionatge i intriga política amb uns documents que provarien l'ascendència jueva de Hitler. Els camins dels dos protagonistes es separaran, ja que un d'ells anirà a estudiar a un internat nazi a Alemanya, i l'altre, èssent jueu, es quedarà al Japó. No cal desvetllar res més de l'argument. L'important és el retrat moral d'una època, des d'una perspectiva a la que no estem molt acostumades, la del Japó. L'encert és saber conjugar el tò de manga clàssic amb el rigor històric, sense obviar els aspectes més crus del nazisme i la guerra. Interessant és el retrat caricaturesc, però molt encertat de Hitler, i la seua alluïnant croada, que infectà la masa acrítica i frustrada que era el poble alemany. La transformació de les idees en eslògans buits, la creació d'estereotips nacionals basats en el concepte de raça, i l'odi irracional cap al cap de turc de torn, arrelaren totalment en una societat necessitada d'orgull. La propaganda i el bombardeig treieren el pitjor del poble, arribant a celebrar i participar en la persecució, delació i humiliació dels jueus i els comunistes.
Tot un procés que la història oficial tergiversa, amagant la participació d'estructures socials i econòmiques que hi perduren, presentant els esdeveniments com si foren producte d'un embruix que inventaren els nazis per captivar el poble alemany, exorcissat amb la invasió dels aliats. Ningú parla de la impunitat que fa establir la por de totes i tots aquells que són diferents, de com literalment, el capital emparà, alimentà i donà ales a l'extermini d'individus pel fet de tindre una altra cultura. Us sona?