dijous, de novembre 22, 2007



TRÒPIC DE CÀNCER.
Henry Miller.
La Bohemia parisina, amb les seues misèries i grandiosos miserables, ha estat matèria d'investigació vital en tantes ocasions que m'és difícil enumerar-les. Així de primeres se m'acut Rayuela, de Cortázar, i la pel·lícula d'Aki Kaurismäki, a banda de les biografies tempestuoses d'artistes que es trobaren i barrejaren al París del primer segle XX. Les avantguardes intentaren la transgressió de la vida burgesa, de la seua rutina prenyada de seguretat. El rebuig radical cap a aquesta forma de vida dugué a inventar-ne de noves i a crear una estètica rupturista en la pintura, l'escriptura i la música. En certa manera, París sempre representa, cíclicament, aquest estereotipus, que parteix del modernisme burgés per esdevindre una negació de la burgesia. Aquest llibre parla d'èssers a la deriva intel·lectual i sovint moral buscant, cada vegada més, la supervivència. Per damunt dels valors i les revolucions que es promogueren romànticament des de les avantguardes, sura el cinisme, el desengany de contrastar les idees i la realitat dels fets. El fracàs, que escenificaran els rupturistes d'avantguarda en institucionalitzar-se i entrar amb les seues boutades als museus, s'olora al llarg d'un relat que insinua el pensament postmodern. Pareix que el món de les idees oscil·la de manera periòdica entre aquestes tendències. El desengany de les revolucions i la II guerra mundial durà a l'existencialisme, que després durà de nou al situacionisme i les revoltes de maig del 68. Per a aquestes qüestions, sempre ens quedarà París, però el món de l'Art contemporani, sabedor de la seua vocació mercantil i conscient d'allò que sempre fou, marxarà des de París a Nova Iork, centre econòmic del món. L'autor, nord americà, adopta la literatura en primera persona i ens conta, de manera descarnada, sense concesions, les seues peripècies pels ambients més sòrdids del París dels anys 30, encara sacsejat per la gran depressió. Les habituals prostitutes i les conseqüents dosis de misòginia desfilen per uns carrers on s'hi barregen la crueltat i la poesia, la brutor i la bellesa. La prosa de Miller, crua , polèmica i escrita de manera magnífica combinant la disecció i l'exabrupte, estigué prohibida als EEUU durant molts anys. També Nord Amèrica sura entre el mercantilisme atroç, pornogràfic, i un puritanisme sempre disposat a linxar algun cap de turc.

3 comentaris:

aurora ha dit...

un llibre meravellòs, sens dubte.

Marc Peris ha dit...

Te l'has llegit? Que et pareix la resenya?

aurora ha dit...

la ressenya està molt bé, rei. la veritat és que m'agrada molt com escrius. escolta, si entres al meu bloc, veuràs que per fi he descobert el truquillo per penjar vídeos del youtube, però per a penjarlos de veritat, en un pis pas! és molt fàcil: tens compte al youtube? Si no en tens, et fas un. I quan te'l faces, a l'apartat "Configuración de cuenta" clickes damunt de "configuración de publicación de videos", llavors claves la teua adreça i... voilà... el vídeo que vullgues el podràs penjar al teu bloc directament, sense necessitat de baixar-te'l ni rotllos patateros. Que... com l'has d'enllaçar? Si et fixes, a la columna de la dreta de tots els vídeos de you tube hi ha un enllaç per a insertar, doncs així, senzillament.

Fàcil, veritat?

Un besot, wapet.

Per cert, finalment millor que no conteu amb mi per cap d'any d'acord? Ja xarrem.