MarcPeris

Vicis Incomfesables
Són com el culs, tothom en té. El meu deixarà de ser-ho, doncs vull admetre que em costa llegir sense doblegar les pàgines dels llibres. Quan a una pàgina hi ha alguna idea genial, o m'identifique amb alguna disertació, o m'encisa alguna descrició encertada, necessite doblegar la pàgina. Darrerament, com els llibres que llig són de la biblioteca del meu institut, m'he de reprimir. I em costa molt. Tant, que estic pensant deixar les meues marques, però de manera pràcticament imperceptible. Potser algú agafarà el llibre i es preguntarà qui ha doblegat les pàgines i perquè aquestes en concret. Potser al seu cap elaborarà alguna hipòtesi expeditiva. I potser jo ja seré ben lluny d'ací...