MarcPeris

Un pensament.
Vicis inconfessables II.
Ho reconec, pel que fa als banys, sóc un poc especial...
Quan vaig de viatge, és el primer factor que m'intriga, i he anat descobrint una sèrie de condicions indispensables per no patir una espècie d'estrenyiment forçat. No totes les cultures comparteixen els nostres estàndars d'higiene personal, i no em prengueu malament, malgrat el risc de paréixer etno-cèntric, he establert una jerarquia en les civilitzacions que m'ha permés, de manera absurda i arbitrària, aplicar tòpics, sempre fonamentats en un impecable empirisme.
Davant tot, he de dir que em considere molt multiculti, progre i sostenible.
Premissa número 1.
Qualsevol civilització que no conega el videt ( desconec el terme correcte en català, però ja ens entenem...), no em pareix digna d'aquesta consideració.
Dit açò, ací va el meu rànking que situe en ordre decreixent per a donar-li més emoció.


4. Els vàters marroquins. Aclarisc, un forat en el terra no entra dins del que jo considere vàter. No tinc res contra la posició per se, però les reduïdes dimensions del forat fan que qualsevol magrebí pogués entrar a l'NBA si aquest esport es jugués amb l'anus. A més, després ens trobem amb un trist poal com a postre. I a fer equilibris!
3. Els banys de cantina mexicana. Que no els banys de les cases dels meus amics i amigues d'allà ( encara que no solen tindre videt).
De la meua primera època a Mèxic, recorde amb certa nostàlgia els banys amb consignes escrites com -Prohibido escupir en el suelo_ o - No se permite la entrada de uniformados en esta cantina-. A més, vaig estar en el FBI ( Famoso Bar Incendio ) de Guanajuato, que tenia un urinari literalment al costat de la barra, podent recolzar còmodament la birra mentre que et subjectaves la polla. No obstant, malgrat aquest passat romàntic de costra bohemi, i malgrat que no fa massa vaig repetir aquest ritual a l'FBI, no em vaig atrevir a entrar a l'excusado pròpiament dit. Segur que no hagués superat aquesta visió.
2.Els banys catalans. Anomenats tradicionalment Can Felip, pels nobles sentiments que desperten en nosaltres els Borbons. Normalment, presenten videt ( encara que molts en la nostra terra no han descobert les bondats d'aquest moble domèstic...
Queden descartats d'antuvi algunes excepcions: El vàter del Clandestino ( Palma ), l'àntic vàter del Revòlver ( València, litres de potats en la pica, forats en la porta, cua de desaprensius per esnifar espit, no diré noms.)... El vàter de casa d'un amic meu, de cuyo nombre no quiero acordarme.. Dins aquesta categoria inclouríem: Els vàters de l'antic Kasal Popular, el vàter de l'antic Forn ( El Carme ).
1. And the winner is: Els vàters turcs. Aquesta refinada cultura mediterrània, diguen el que diguen alguns, és l'única que s'ha atrevit audaçment a matxambrar el concepte videt amb el vàter, integrant una perfecta simbiosi d'impecable higiene. Xapò!
PD. Queda descartada qualsevol inclusió en aquest rànquing de letrines i altres instruments de tortura campestre, recorde la imatge inquietant d'un trunyo descansant solemnement a escassos centímetres del forat, pel que es veu, el creador no anava gaire dotat amb les qualitats necessàries per viatjar a Marroc.
El fet d'anar de ventre al camp, és per mi senzillament un acte propi de bèsties, ja no esmentaré l'opinió que em mereix el fet de torcar-se amb una fulla, pedra o similars.
Ah, i per acabar dir que l'ús de paper de vàter és extremadament nociu.