La societat de l'espectacle I
Un dels seus símptomes, que mai he acabat de comprendre. crec que és un símbol obscur que ens explica per què acabarem amb aquest planeta, i la degeneració que guia el pensament ( o la manca d'ell ) humà.
Un calfred em va recórrer el cos, la primera vegada que vaig assistir al fenomen. Era conscient que em trobava davant una metàfora molt ben ordida, d'un significat que havia de pair i descifrar. Em trobava en l'illa de Formentera, el cap de Barberia com a escenari perfecte per fumar-me un canut. Com sempre, els primers a introduir-lo ( el costum, dic ) entre nosaltres eren uns guiris. Spaguetos de Milano. No hase falta decirr nada más.
En efecte, em referisc a l'aberrant costum importada ( o no ) d'aplaudir quan el sol es pon.
Les persones hem arribat a uns límits insospitats. Aplaudir davant el capvespre. Però és que potser ens pensem que el sol cau només per entretindre'ns?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aplaudint l'imbecilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aplaudint l'imbecilitat. Mostrar tots els missatges
dijous, de març 26, 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
